viernes, 31 de mayo de 2013

Creieu que el sól és un recurs natural?
- El sól és un recurs natural ja que està format per múltiples materials orgànics, com poden ser les roques, aigua, minerals etc.

Quines són les causes de la pèrdua de sól?
- Una de les grans causes és la deforestació i la erosió. La mala conservació del sól per part dels humans.

I les seves conseqüències?
-Una gran deforestació arreu del món, les zones deixaran de tenir vegetació i es convertiran en llocs àrids i secs.

La desertificació ajuda a la pèrdua de la biodiversitat?
-Si, amb la desertificació s'elimina tota la planta,arbre o signe de vegetació existent. Per tant la biodiversitat de la zona es perdria notablement.

Canvi climàtic a Catalunya.

Causes:
El clima és un sistema complex determinat per la radiació solar, la rotació de la Terra, la composició química de l’atmosfera i les variacions físiques dels oceans. En aquest sistema hi intervenen igualment alguns elements físics com ara el glaç, la neu i la superfície terrestre. Les parts d’aquest conjunt es relacionen a través d’intercanvis energètics i de fluxos de materials, que són l’origen de que el clima no sigui una variable exclusiva d’una localitat concreta, sinó de regions més o menys grans.

Els components del sistema climàtic condicionen el clima mundial o regional ja sigui:

    * modificant la composició de l’atmosfera terrestre, modulant l’absorció i la transferència de l’energia solar i, afectant a la reflexió de l’energia infraroja cap a l’espai;
      
    * alterant les propietats de la superfície terrestre ja sigui cobrint-la en alçada com fan els núvols o tapant-la arran de terra com fa la neu i el glaç;
      
    * redistribuint horitzontal i verticalment la calor d’una regió a l’altra per causa dels moviments de l’atmosfera i els corrents marins.

En condicions naturals les diferents variables que poden incidir sobre el clima es troben compensades per la pròpia dinàmica dels sers vius que conformen la biosfera. I això ha estat així fins a l’inici de la revolució industrial, quan es comencen a utilitzar fonts d'energia procedents de combustibles fòssils.

Consequencies:

Com resposta a la complexitat que presenta el canvi climàtic i es seus possibles impactes l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van constituir en 1988 el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). La missió d’aquest grup és avaluar en termes exhaustius, objectius, oberts i transparents la millor informació científica, tècnica i socioeconòmica disponible sobre el canvi climàtic en tot el món.

Es recolzen en la labor de centenars de experts de totes les regions del món. Els informes de l'IPCC intenten donar a conèixer de manera equilibrada els diferents punts de vista sobre el canvi climàtic.

En el darrer informe de l’IPPC es constata els següents punts (4rt Informe IPCC)

    * Augment de temperatura mitja de 0.76ºC entre 1850-1899 i 2001-2005.
    * Augment de la quantitat mitjana de vapor d’aigua continguda a l’atmosfera des de 1980.
    * Augment de la temperatura mitjana de l’oceà fins a fondàries de 3000 m degut a l’absorció de més del 80% de calor afegit al sistema climàtic.
    * L’extensió de gel a l’Àrtic ha disminuït un 2,7% per dècada des de 1978. A l’estiu aquest percentatge arriba al 7,4%.
    * La cobertura màxima de neu a l’hemisferi Nord ha disminuït un 7% des de 1900. A la primavera és de més del 15%.
    * Degut a la dilatació i fusió de neu, augment mig del nivell del mar de 1,8 mm a l'any entre 1961 i 2003.
    * Disminució en la freqüència del nombre de dies/nits « freds » i de les gelades i augment dels « càlids »
    * En algunes regions s’han observat sequeres més intenses i duradores, i en altres, un increment d’episodis de pluges fortes, des de 1970. En algunes zones hi ha una clara tendència de la precipitació des de 1900 a 2005, que pot ser positiva (per exemple al Nord d’Europa) o negativa (per exemple a algunes zones Mediterrànies).
    * S’ha observat un augment de l’activitat dels ciclons tropicals intensos (no és pot assegurar res per ara sobre la freqüència)
    * No hi ha suficients evidències per extreure conclusions definitives sobre les variacions dels tornados, calamarsa, llamps o tempestes de sorra.

Que podem fer?:

L'augment del l'efecte hivernacle és global, i afectarà no tan sols el clima sinó les comunitats humanes social i econòmicament.

Alguns països emeten més CO2 a l'atmosfera que altres, i cada país resultarà afectat de manera diferent pel canvi del clima. La tendència internacional d'emissions de CO2 i els seus impactes canviarà durant temps. Paradoxalment les regions que s’afectaran més severament són sovint les regions que menys emeten gasos hivernacle. Això és un dels desafiaments al qual s'ha de trobar respostes internacionals justes. Caldrà prendre decisions i compromisos globals.

jueves, 9 de mayo de 2013



Recursos Forestals

El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a extreure recursos que s'han emprat per multitud de tasques. Podem classificar aquests recursos en tres grups:
  1. Tradicionals
    • combustible
    • conreus rotatoris
    • ramaderia extensiva
    • medicines, fibres, ous, resines, aliment, fruits, llavors
  2. Industrials
    • fusta per la construcció
    • pasta de paper
    • combustible (de la fusta directament o com a carbó vegetal)
    • suro, trementina
  3. Serveis
    • conservació del sòl
    • protecció dels recursos d'aigua dolça
    • conservació de la biodiversitat
    • usos lúdics
En principi aquest ús permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció dels recursos no sigui superior a la seva producció pel sistema i la seva extracció no generi problemes d'erosió.
Aquest ús sostenible dels recursos fou la norma en les societats de recol·lectors-caçadors, però ja des del principi de l'agricultura, l'explotació sostenible es va transformar en una espoliació dels recursos. La substitució de boscos per camps de conreu fou l'origen de la pèrdua de grans extensions de boscos europeus, ja fa molts segles. Això va anar unit a la tala de molts boscos per utilitzar la fusta en construcció o com a combustible. Ja al segle XV, l'extensió de boscos d'Anglaterra era ben reduïda. A Espanya les masses forestals han estat talades i s'han reconstruït vàries vegades, de forma que gairebé no hi queden boscos primaris (aquells que no s'han tallat mai).
Aquesta situació continua actualment, tot i les mesures de conservació que hi ha a diferents països. Així, a dia d'avui, més de 2000 milions de persones depenen de la fusta com a combustible en el Tercer Món, per cuinar o escalfar-se. La meitat d'elles tenen moltes dificultats per proveir-se i, en molts casos, el proveïment es fa en parcs naturals o àrees protegides. La falta de diners fa molt difícil l'accés a altres fonts d'energia per aquestes poblacions i per això són, fatalment, responsables de la desforestació de grans àrees a arreu del món. A l'altre extrem, l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, ha fet que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal, el que pot afavorir els incendis dels boscos.
Al món desenvolupat, amb accés a fonts d'energia alternatives, la fusta gairebé no s'empra com a combustible (la despesa a segones residències és gairebé anecdòtica) i si, en canvi, en multitud d'usos industrials, especialment en la construcció i en la producció de pasta de paper. Com que en molts d'aquests països els boscos estan protegits, la fusta s'ha d'importar i això es fa a partir de la fusta tropical o de boscos boreals. Molts dels països importadors de fusta tropical practiquen la tàctica d'expoliació i fugida.
La pràctica de l'espoliació i fugida (que es fa gairebé sempre en països dels Tercer Món amb règims corruptes) consisteix en comprar permisos de tala en extenses àrees d'un país per tal de talar ràpidament tot el que es pugui i fugir el més aviat possible quan el país o organitzacions internacionals comencin a preocupar-se pel tema. Grans empreses (les japoneses, sobretot) han acabat així amb boscos de Tailàndia, Nigèria i Filipines, països que abans exportaven fusta i ara l'han d'importar.
L'expoliació pot anar seguida de replantació de les àrees explotades per espècies de creixement ràpid, normalment no originàries del país. Els eucaliptus que es conreuen a molts llocs d'espanya en són un exemple. En alguns països el 70% de tota la fusta industrial pot provenir d'aquestes plantacions. Alguns països com Finlàndia, Canadà o els EEUU han fet d'aquesta explotació de monocultius un veritable negoci i, en alguns casos, fins i tot els exploten com a parcs temàtics. A Amèrica llatina aquest fenomen s'estén ràpidament i els boscos autòctons estan essent substituïts per plantacions de pins i altres espècies de creixement ràpid.




Per poder disminuir la demanda de recursos forestals la principal forma seria utilitzan paper reciclat.

Pot fer que la naturalesa canvi, i això no es bo per l'ecosistema.